Quan Caminàvem
Aspencat Lyrics
Jump to: Overall Meaning ↴ Line by Line Meaning ↴
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present
El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I El futur d'aquells infants que miraven als estels
Il·lusions d'un gran present!
Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència
Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria.
The song "Quan Caminàvem" by Aspencat reflects on a time when the singer and their partner were walking the streets of Valencia to defy the norms and the system that existed. It seems to be a moment of nostalgia for a time when they shared a common dream of a better world. The lyrics mention that surviving was an essential part of their identity during that time, and there was a shower of stars in their land which could represent hope for a better future.
The lyrics also mention the Cabanyal district in Valencia, which is a locality that faced gentrification, and people protested against it. The singer states they love their partner more for fighting for what they believed in. They wanted to make love at dawn and become students of Estellés, a well-known Valencian poet. The walls have murals, and the singer is not interested in fame, riches and promises that are broken, they want to walk and act to create a better world.
The song mentions a past of fast-paced fights and hope that walks confidently, maybe optimistic about what the future holds. The singer mentions the Albufera, a lake near Valencia, which held memories for them. They sail against the wind with a Latin sail, punys, and corbelles on paper paths. The song concludes with the mention of Teresas and Bassets, who might refer to regional political figures that fought against the Franco dictatorship in power for forty years.
Line by Line Meaning
Quan caminàvem per la desobediència
When we walked in disobedience
Quan tu i jo teníem somnis rebels
When you and I had rebellious dreams
Quan sobreviure forma part de l'essència
When survival is a part of our essence
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
In my land, there is a shower of stars
Quan caminàvem pels carrers de València
When we walked the streets of Valencia
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
And with poems of love we built resistance.
Per camins d'horta sembrada avancem
We advance through paths of cultivated land
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
We long for a time that has not yet been lived
Un passat de lluita accelerada
A past of accelerated struggle
Assaig d'una esperança que camina fermement
A rehearsal of a hope that walks firmly
I transforma aquest present
And transforms this present
El Cabanyal que resisteix
The Cabanyal that resists
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Today I have no doubts, today I love you even more
Hui vull fer l'amor de matinada
Today I want to make love in the morning
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Today I would like to be a great disciple of Estellés
Veig murals a les parets
I see murals on the walls
Saps que no vull glòria ni riqueses
You know I don't want glory or riches
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
I don't want promises that sink in the sea
Que no vull palaus ni vull princeses
I don't want palaces or princesses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
I don't want tears or sadness, let's start walking
Fins un nou combat.
Until a new fight
Quan l'Albufera ens sostenia
When the Albufera sustained us
Una vela llatina navegava contra el vent
A Latin sailboat sailed against the wind
Amb la memòria empresonada
With imprisoned memory
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Fists and baskets on paper paths
Creix la flor del taronger
The orange blossom grows
Davant les torres de Serrans
In front of the Serrans towers
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Our love will be the key that opens all doors
Dels portals d'una València
From the gates of a Valencia
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Where the frequency of the heart of Benimaclet sounds
Amb Tereses i Bassets
With Tereses and Bassets
Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
It's hard to forget, the façades of that time
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
And the lovers who loved when fear was the seal
I El futur d'aquells infants que miraven als estels
And the future of those children who looked at the stars
Il·lusions d'un gran present!
Illusions of a great present!
Tu i jo som rebels del temps i la distància
You and I are rebels of time and distance
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Students of love, lovers of insolence
Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
Poets of this night, painters of our bed
Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència
The impossible things to explain in this science
Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
You and I are satellites aimlessly in the galaxy,
d'amors impossibles som la paradoxa,
Of impossible loves we are the paradox,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
We are imperfect preterites of our history,
som aquell record inoblidable en la memòria.
We are that unforgettable memory in the memory.
Contributed by Emily O. Suggest a correction in the comments below.