Nascut a Solsona el 1975, Roger Mas inicia estudis de música i instrument a… Read Full Bio ↴Nascut a Solsona el 1975, Roger Mas inicia estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa.
El 1996 guanya el premi Èxit amb la cançó Llums de colors i enregistra la seva opera prima Les Flors del Somni que serà publicada el 1997.
El 1998 edita un primer llibre de poemes i cançons: Flors, Somnis, Camins i Serps i participa en recitals de poesia per tot el Principat.
El 1999 s'uneix a Eduard Canimas i Gerard Jacquet en un espectacle anomenat 'Cruïlla de cantautors'. Com a instrumentista acompanya Luis Paniagua en la gira del disc Nanas de Sol. Rep un premi Altaveu a la millor lletra de cançó per Llums de colors. Edita el seu segon àlbum, enregistrat durant l'hivern al mas de Casafont (El Solsonès), en aïllament total. Rep els premis Enderrock per votació popular i de la crítica al millor cantautor del 1999 per l'àlbum Casafont.
L'any 2000 publica el llibre de narracions curtes i prosa poètica: La teulada és oberta i no sé on són les parets. Guanya el premi Cerverí de Girona al millor text de cançó per Cor pur. Col·labora en el disc de retorn de Jaume Sisa i també en el Nadadales de Pau Riba.
L'any 2001 apareix el seu tercer disc: roger mas & les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells. Aquest disc va rebre el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de cançó.
El 2002 serà un any especialment farcit de concerts amb la gira de tres espectacles simultàniament: 'Roger Mas & Les Flors', 'Canta Poesia' i l'espectacle V'erdaguer Pop' on comparteix escenari amb La Carrau, Pastora i Titot.
Amb la primavera de 2003 surt al mercat dp. L'obra, que produeix i dirigeix ell mateix, compta amb la producció musical de Guy Wenger i les col·laboracions especials de Pau Riba, Jaume Sisa i Helena Casas (Pomada). És considerat el millor disc català de l'any pel diari AVUI i la crítica reunida per la revista Enderrock. El mateix any musica el poema 'Amic Marquès, encara no fa gaire' per al disc Guillem de Berguedà del Titot.
El 2004 fou dedicat a la gira de l'espectacle 'dp' i a un intent de complot per recuperar de l'oblit la figura del filòsof Francesc Pujols.
El 2005, junt amb Miquel Gil, Lídia Pujol, Cris Juanico i la cantaora Alba Guerrero, participa en l'espectacle 'Notícia del Regne de Mallorques' sota la direcció musical de Toni Xuclà. Aquest mateix any estrena a l'Auditori de La Pedrera l'espectacle 'Cançons tel·lúriques' basat en les seves cançons més místiques i una petita col·lecció de mantres.
El dia 31 de desembre de 2005 es publica l'últim disc de l'any: Mística domèstica.

La seva pàgina web és: http://www.rogermas.net/

El Rei De Les Coses
Roger Mas Lyrics

Jump to: Overall Meaning ↴ Line by Line Meaning ↴

Tant d'esforç per ser algú,
tot i sabent cap on vas,
s'està menjant tots els teus cacauets,
la il·lusió amb què vas començar.

Però hi ha un lloc prop d'aquí
on ningú no et darà res,
un mar de boira on s'emmiralla el sol

cobreix totes les valls del país.

Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.

Però algun dia hauràs de baixar,
tot i que no entens per què,
no saps què fer amb la teva solitud,
t'han fet per viure en un formiguer.

Síndrome de Peter Pan,
tot ha de ser al teu gust,
les coses no es canvien com els canals de televisió,
de la veritat, no n'has de tenir por.

Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.
Cargol treu banya i mira a la cara el rei de les coses, que és mitja vida,
treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.

Un mar de boira on s'emmiralla el sol
cobreix totes les valls d'un país inventat.

Overall Meaning

The song "El Rei De Les Coses" by Roger Mas talks about the struggles of trying to be someone important, putting in a lot of effort but feeling lost and not quite knowing where you're going. The opening verse refers to the frustration of feeling like you're eating your own peanuts, consuming all your resources, but not really achieving or getting anywhere. The next part of the verse paints a picture of a place where nobody will give you anything but also, a foggy sea where the sun reflects among the valleys in the country.

The chorus talks about the peace and solace one can find on a mountain, where the King of Things burns our faces, suggesting that confronting and accepting reality may be painful but is necessary to grow. It talks about taking off clothes, lying on the grass, and how the worries and uncertainty in your mind can quiet down and sleep. The second verse, with the phrase "Síndrome de Peter Pan," refers to the idea of wanting to stay in your own bubble, as if you don't want to grow up and face responsibilities, but also knowing that you need to "come down" eventually even if the reason behind it might be unclear.

Line by Line Meaning

Tant d'esforç per ser algú, tot i sabent cap on vas, s'està menjant tots els teus cacauets, la il·lusió amb què vas començar.
Despite making so much effort to become someone, you are still lost and uncertain. The doubt is eating away at all the hope you started with.

Però hi ha un lloc prop d'aquí on ningú no et darà res, un mar de boira on s'emmiralla el sol cobreix totes les valls del país.
Despite being lost, there is a place nearby where you can find solitude. This place is bathed in sunlight, yet shrouded in mist, covering all the valleys of the invented country.

Dalt a muntanya ens crema la cara el rei de les coses, que és mitja vida, treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.
On top of the mountain, we are burned by the king of all things, who is half-life. Take off your clothes, lay down in the grass, and your worries will soon be silenced and you will sleep.

Però algun dia hauràs de baixar, tot i que no entens per què, no saps què fer amb la teva solitud, t'han fet per viure en un formiguer.
Someday, you will have to come down from the mountain, even if you don't understand why. You don't know how to deal with your loneliness because you were made to live in an ant colony.

Síndrome de Peter Pan, tot ha de ser al teu gust, les coses no es canvien com els canals de televisió, de la veritat, no n'has de tenir por.
You suffer from Peter Pan syndrome, where everything needs to be to your liking. Things don't change like TV channels, but don't be afraid of the truth.

Cargol treu banya i mira a la cara el rei de les coses, que és mitja vida, treu-te la roba, estira't a l'herba, dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.
Take off your shell and face the king of all things, who is half-life. Take off your clothes, lay down in the grass, and your worries will soon be silenced and you will sleep.

Un mar de boira on s'emmiralla el sol cobreix totes les valls d'un país inventat.
A sea of mist where the sun shines covers all the valleys of an invented country.

Contributed by Isabelle F. Suggest a correction in the comments below.

To comment on or correct specific content, highlight it

TRACKS