L'Home del "Tratge"
Joan Rovira Lyrics
Jump to: Overall Meaning ↴ Line by Line Meaning ↴
La jove cambrera
L'home del tratge ja és aquí, com cada dia al matí,
S′asseu i li dóna l'esquena
Amb un maletí i un bon perfum, i el seu tratge blau-marí
Que trastoca a la cambrera
I llueix un rellotge platejat, quan li fa un gest amb la mà
Finalment, i després de tant de temps, ella troba el bon moment
Per confessar-li el seu deliri
Insegura i tremolosa va cap a ell, amb un diari i un cafè
I amb una nota de paper que diu
"Vostè no es pot imaginar quantes nits jo l'he somiat
I és per això que jo li prego
Que m′escrigui i m′inviti a sortir, a fer un vol per la ciutat, obertament o d'amagat"
Entre un sospir i el teu alè, entre el teu cor i el teu cervell
Entre la por i l′exitació, entre la porta i el carrer
Fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent
Ella encara espera impacient, guarda silenci i fa un sospir
La jove cambrera
L′home del tratge ja ha marxat, qui sap d'on ve? Qui sap on va?
Paga i li dóna l′esquena
Però aquest matí és diferent, quan descobreix sota el cendrer
Una altre nota, una resposta
"Troba't amb mi aquesta nit, sobre a les deu jo seré allí: Plaça Joanic de Barcelona"
Entre un sospir i el teu alè, entre el teu cor i el teu cervell
Entre la por i l'exitació, entre la porta i el carrer
Fantasies que comencen i s′acaben a les vides de la gent
Ella ha arribat molt puntual, amb un vestit buisness-casual
I sabatetes de diumenge
Busca el tratge entre la gent, il·lusionada, sempre impacient
Sent una veu al seu darrere
I és al moment que gira el cap, que en decepció veu al senyor
Amb uns texans i samarreta
"On és el tratge blau-marí, que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava"
Tu ja no ets qui jo esperava
Tu ja no ets qui jo esperava
On és el tratge blau-marí, que em sedueix cada matí?
On és el tratge blau-marí, que em torna boja al matí? Tu ja no ets qui jo esperava
The song "L'Home del Tratge" by Joan Rovira tells the story of a young waitress who is infatuated with a man who comes into the cafe where she works every morning. The man is always impeccably dressed in a blue-navy suit and exudes an air of mystery with a briefcase and a good perfume. The waitress is hopelessly in love with this man, but she has never been able to take action until one day when she finally decides to confess her feelings by giving him a note asking him to take her out on a date. However, when they finally meet, she is shocked to find that he is not the man she thought he was. He is not wearing the trademark suit that she has come to associate with him, and he disappoints her with his casual attire. The song ultimately explores the ideas of expectations and fantasies, and how they can often diverge from reality.
The song is full of symbolism and metaphors that reflect the feelings and emotions of the characters. The blue-navy suit that the man wears every day represents his aura of mystery and sophistication, as well as the idea that he is the waitress's dream man. The waitress's confession of love reflects the power dynamics in the relationship, with the waitress taking the initiative, while the man is passive and unresponsive until he finally rejects her. The song also touches on themes of disappointment and heartbreak, as the waitress realizes that her fantasies and expectations were not met by reality.
Line by Line Meaning
Ella ja l′espera impacient, guarda silenci fa un sospir
She waits anxiously, silent with a sigh.
La jove cambrera
The young waitress.
L'home del tratge ja és aquí, com cada dia al matí,
The man in the suit is here, as every morning,
S′asseu i li dóna l'esquena
He sits and turns his back to her.
Amb un maletí i un bon perfum, i el seu tratge blau-marí
With a briefcase and a good perfume, and his navy blue suit,
Que trastoca a la cambrera
That unsettles the waitress.
I llueix un rellotge platejat, quan li fa un gest amb la mà
And flaunts a silver watch, when he gestures with his hand,
Ella encén la cafetera
She turns on the coffee machine.
Finalment, i després de tant de temps, ella troba el bon moment
Finally, after so much time, she finds the right moment
Per confessar-li el seu deliri
To confess her delirium to him.
Insegura i tremolosa va cap a ell, amb un diari i un cafè
Insecure and trembling, she goes to him with a diary and a coffee,
I amb una nota de paper que diu
And with a paper note that says,
"Vostè no es pot imaginar quantes nits jo l'he somiat
"You can't imagine how many nights I've dreamt of you,
I és per això que jo li prego
And that's why I beg of you
Que m′escrigui i m′inviti a sortir, a fer un vol per la ciutat, obertament o d'amagat"
To write and invite me out, to take a flight around the city, openly or in secret."
Entre un sospir i el teu alè, entre el teu cor i el teu cervell
Between a sigh and your breath, between your heart and your brain
Entre la por i l′exitació, entre la porta i el carrer
Between fear and excitement, between the door and the street
Fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent
Fantasies that start and end in people's lives.
Ella encara espera impacient, guarda silenci i fa un sospir
She still waits anxiously, silent with a sigh.
L′home del tratge ja ha marxat, qui sap d'on ve? Qui sap on va?
The man in the suit has already left, who knows where he comes from? Who knows where he's going?
Paga i li dóna l′esquena
He pays and turns his back to her.
Però aquest matí és diferent, quan descobreix sota el cendrer
But this morning is different, when she discovers under the ashtray
Una altre nota, una resposta
Another note, a response.
"Troba't amb mi aquesta nit, sobre a les deu jo seré allí: Plaça Joanic de Barcelona"
"Meet me tonight, at ten o'clock I'll be there: Plaça Joanic in Barcelona."
Ella ha arribat molt puntual, amb un vestit buisness-casual
She has arrived very punctual, with a business-casual dress.
I sabatetes de diumenge
And Sunday shoes.
Busca el tratge entre la gent, il·lusionada, sempre impacient
She looks for the suit among the people, excited, always impatient.
Sent una veu al seu darrere
She hears a voice behind her.
I és al moment que gira el cap, que en decepció veu al senyor
And it's when she turns her head, that in disappointment she sees the man
Amb uns texans i samarreta
With jeans and a shirt.
"On és el tratge blau-marí, que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava"
"Where is the navy blue suit that seduces me every morning? You're not who I expected."
Tu ja no ets qui jo esperava
You're not who I expected.
Tu ja no ets qui jo esperava
You're not who I expected.
On és el tratge blau-marí, que em sedueix cada matí?
Where is the navy blue suit that seduces me every morning?
On és el tratge blau-marí, que em torna boja al matí? Tu ja no ets qui jo esperava
Where is the navy blue suit that drives me crazy in the morning? You're not who I expected.
Writer(s): Joan Rovira Melich, Santos Berrocal Riera, Florencio Ferrer Prat
Contributed by Joseph S. Suggest a correction in the comments below.