Band members:
Xavi Caparrós - bass
David Carabén - voice, guitar
Marc Lloret - keyboards
Alfons Serra - drums
Dani Vega - guitars
http://www.mishima.cat
http://www.facebook.com/mishimabcn
http://www.twitter.com/mishimabcn
Discography:
Lipstick traces (2000)
The Fall Of Public Man (2003)
Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa. (2005)
Set tota la vida (2007)
Ordre i aventura (2010)
L'amor feliç (2012)
L'ànsia que cura (2014)
La brisa
Mishima Lyrics
Jump to: Overall Meaning ↴ Line by Line Meaning ↴
fins a perdre el contacte
amb tu mateix, té la llum
d'un matí de dissabte
i l'elegància d'un crim
del que no et sents culpable.
El perill el vols córrer.
No et fan por els seus efectes.
no te la dóna cap altre objecte.
La brisa que t'encisa i eleva
saps que mai serà teva.
És com d'un oasi el miratge.
Hi ha qui l'admira i venera
com a la imatge d'un sant,
un heroi o una bandera.
Hi ha qui n'està fart
i vol viure d'una altra manera.
És la pastanaga del burro
al fons d'una nevera.
La brisa que t'encisa i eleva,
fins a perdre el contacte
amb tu mateix, diu que ets viu
i que podries ser lliure.
Té l'energia del canvi,
d'una revolució o un espectacle.
No saps si anar a comprar
o agafar una pancarta,
esperar a les rebaixes
o emborratxar-te.
La brisa que t'encisa i eleva
saps que mai serà teva.
Com la sensació original
que ja mai més recuperes,
et condemna a un infern
sense greix ni bombolles,
que de tan insípid i light,
ja no fa por ni crema.
Vius en la nit descremada
de la droga lleugera.
La brisa que t'encisa i eleva
li demana al dia
què accepta de la nit,
a la vida de la mort,
al vell del jove,
al ric del pobre,
al mercat de tot allò
que no està en venda.
La brisa només bufa
per tornar-te a sorprendre.
La brisa que t'encisa i eleva
saps que mai serà teva.
Però és tan fabulós el miratge i
collonuda l'espera,
i fa l'hivern tan suportable
quan et creixen flors a la cartera,
que deixaries la dona,
deixaries la feina,
si no fos perquè a fora
bufa allò... Però, un moment,
allò què era?
In the song "La brisa" by Mishima, the lyrics describe a feeling of being lifted and elevated by a breeze that brings a sense of danger and possibility. It is a feeling that is both exhilarating and elusive. The breeze has the light of a Saturday morning and the elegance of a crime of which one does not feel guilty. The danger is desired, and the desire to take risks is what leads to feeling alive. The breeze is like a mirage, something that can never truly be possessed, but that people long for nonetheless. It is something that can make life bearable even in difficult times. The lyrics question the choices one makes in life and whether they are truly free, or just a product of societal norms and expectations. In the end, the breeze is both a mystery and a force that can surprise and inspire.
Overall, the song is a meditation on the complex emotions that arise when one confronts the unknown and the tempting possibilities that lie just out of reach. It touches on themes of longing, risk-taking, and personal freedom. The lyrics suggest that the things that people desire most deeply may be the things that they can never truly possess, but that the pursuit of these desires is what makes life worth living.
Line by Line Meaning
La brisa que t'encisa i eleva, fins a perdre el contacte amb tu mateix, té la llum d'un matí de dissabte i l'elegància d'un crim del que no et sents culpable.
The breeze that entices and lifts you up, until you lose contact with yourself, has the light of a Saturday morning and the elegance of a crime you don't feel guilty about.
El perill el vols córrer. No et fan por els seus efectes. L'ànsia que cura no te la dóna cap altre objecte.
You want to run the risk. You're not afraid of its effects. The craving it cures can't be satisfied by any other object.
La brisa que t'encisa i eleva saps que mai serà teva. És com d'un oasi el miratge. Hi ha qui l'admira i venera com a la imatge d'un sant, un heroi o una bandera. Hi ha qui n'està fart i vol viure d'una altra manera. És la pastanaga del burro al fons d'una nevera.
You know the breeze that entices and lifts you up will never be yours. It's like a mirage from an oasis. Some admire and venerate it like a saint, a hero or a flag. Some are tired of it and want to live differently. It's the carrot on the stick for a donkey in the back of a fridge.
La brisa que t'encisa i eleva, fins a perdre el contacte amb tu mateix, diu que ets viu i que podries ser lliure. Té l'energia del canvi, d'una revolució o un espectacle. No saps si anar a comprar o agafar una pancarta, esperar a les rebaixes o emborratxar-te.
The breeze that entices and lifts you up, until you lose contact with yourself, suggests that you're alive and could be free. It has the energy of change, a revolution or a spectacle. You don't know whether to go shopping or pick up a sign, wait for sales or get drunk.
La brisa que t'encisa i eleva saps que mai serà teva. Com la sensació original que ja mai més recuperes, et condemna a un infern sense greix ni bombolles, que de tan insípid i light, ja no fa por ni crema. Vius en la nit descremada de la droga lleugera.
You know the breeze that entices and lifts you up will never be yours. Like the original sensation that you can never retrieve again, it condemns you to a hell without fat or bubbles, which is so tasteless and light that it no longer scares or excites. You live in the skimmed night of light drugs.
La brisa que t'encisa i eleva li demana al dia què accepta de la nit, a la vida de la mort, al vell del jove, al ric del pobre, al mercat de tot allò que no està en venda. La brisa només bufa per tornar-te a sorprendre.
The breeze that entices and lifts you up asks the day what it accepts from the night, from the life of death, from the old of the young, from the rich of the poor, from the market of everything that's not for sale. The breeze only blows to surprise you again.
La brisa que t'encisa i eleva saps que mai serà teva. Però és tan fabulós el miratge i collonuda l'espera, i fa l'hivern tan suportable quan et creixen flors a la cartera, que deixaries la dona, deixaries la feina, si no fos perquè a fora bufa allò... Però, un moment, allò què era?
You know the breeze that entices and lifts you up will never be yours. But the mirage is so fabulous and the waiting so exciting, and it makes winter so bearable when flowers grow in your wallet, that you would leave your woman, you would leave your job, if it weren't for that thing blowing outside... But wait, what was that thing?
Contributed by Kayla R. Suggest a correction in the comments below.
Daxter Molina
Votoh a favoh
Ioooo
Votoh en contrah
Iooo nooo
Alecsito Supaa
xD vaya perturbado